Al mòdul 1 “De l’oralitat a l’escriptura digital” de l’assignatura
Escriptures Hipertextuals, J. Campàs (2017:28) proposa la següent reflexió:
“Amb la revolució digital i
l’emergència de l’hipertext (o cibertext) ens podem preguntar si s’està gestant
una nova concepció del món i de nosaltres mateixos com a producte de la
invenció d’un món sobre la pantalla. Pel cap baix, sembla que l’escriptura
digital aplega elements de la cultura oral i de la cultura escrita.”
Una resposta immediata a la pregunta que planteja la reflexió seria que sí,
que la revolució digital ha obert, davant nostre, un nou món de possibilitats,
tant individuals com col·lectives, i que aquest nou món té molts números per a modificar els nostres hàbits “culturals” i,
per què no, la nostra morfologia mental.
Parlem de cultura oral, parlem de cultura escrita i també parlem de cultura
digital. Sense ànim de jerarquitzar, totes tres són maneres diferents de
representar el món mitjançant l’acord d’uns principis i d’uns símbols i d’unes
potencialitats mentals. En la cultura oral preval la veu, en la cultura escrita
preval la lletra impresa i en la cultura digital, segons afirma l’autor, preval
tant la veu com la lletra.
Si mitjançant l’escriptura es va passar de pensar en les coses a pensar en
la representació de les coses, ens hem de preguntar ara quins canvis es poden succeir
dins els nostres cervells i en relació al nostre llenguatge si estem davant d’una
nova manera de representar el món. Crec que aquesta nova manera és diu “pantalla”.
El llenguatge és un element clau en totes les representacions del món i, per
tant, estem desenvolupant un llenguatge tecnològic digital per a
representar-lo.
Sabem que el nostre cervell cerca respostes fàcils, immediates i que el
procés d’escriptura és, a diferència del procés oral, un procés més aviat
complex i poc acomodat a la velocitat a la que voldria resoldre els problemes
el nostre cervell. Pensem en la facilitat que podem tenir per parlar en veu
alta d’algun tema que ens interessa i en les dificultats que podem tenir per
explicar el mateix davant un paper en blanc i un boligraf a la mà (beneït
teepex!). En canvi, el procés digital agilitza l’adquisició i comprensió de
dades per a gestionar el problema i, en aquest sentit, torna una mica a la naturalitat
de la cultura oral, podent afegir al text tots els pensaments posteriors,
correccions, matisos... La pantalla, i els processadors de textos, es
converteixen en l’aliat perfecte per a treballar l’escriptura des d’un espai
molt més proper a l’oral i, a l’hora, permet superar les limitacions de la
cultura escrita.
En la vessant de la lectoescriptura, doncs, la
revolució digital ens proporciona eines que ens fan molt més fàcil la gestió de
dades (i de coneixement) i, per tant, ens proporciona certa comoditat. De la
mateixa manera que per parlar o per escriure hem passat per metamorfosis
mentals i noves estratègies mentals per a desenvolupar-ho, també pot ser que
per a comprendre el nou món sobre una pantalla haguem de passar per
metamorfosis mentals d’aquest tipus.
CAMPÀS, JOAN (2017): De l’oralitat a l’escriptura digital. Materials didàctics de la
l’assignatura. Mòdul 1.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada