1. Perquè actualment a l’escola pública catalana s’està debatent el model educatiu
i m’agradaria descobrir les especificitats que s’estan generant des del punt de
vista pedagògic i polític i, especialment, com s’estan promovent aquestes idees
a La Xarxa. La cerca a Internet d’informació relativa a l’educació és molt
àmplia i, per aquest motiu, m’he centrat en les propostes educatives que
pregonen el canvi des d’una vessant més alternativa i en l’apartat d’educació
dels programes dels diferents partits polítics.
2.
Perquè com a conseqüència d’haver cursat l’assignatura d’Escriptures hipertextuals
m’he adonat que estem constantment parlant de canvi, revolució, Societat de la
Informació i la comunicació, Societat Xarxa, etc i m’agradaria veure si
l’educació segueix també aquest camí.
3.
Tal com hem estudiat, el llenguatge pot ser una arma de doble fil, en el sentit
que segons el context i la intenció es pot entendre d’una manera o d’una altra.
M’interessa veure quin llenguatge s'utilitza per a parlar d’educació des d'algunes de
les propostes educatives que estan agafant cert interès a Catalunya i, a
l’hora, veure quin llenguatge utilitzen les diferents postures polítiques per
parlar-ne.
A
partir d’aquesta anàlisi lexicomètrica pretenc respondre a dues preguntes que
se’m plantegen quan es parla de canvi de model educatiu: 1) Quines elements
lingüístics distingeixen els dos possibles models alternatius a l’educació
tradicional en l’àmbit de la pedagogia? 2) Quin llenguatge utilitzen algunes
formacions polítiques per referir-se a l’educació? L’objectiu final d’aquest
treball és el d’obtenir algunes pistes sobre les característiques de les
diferents propostes educatives a través de l’anàlisi del llenguatge i les seves
ambigüitats.
1. Cerca de la informació
Per tal que la informació que utilitzo per l’anàlisi sigui objectiva i
no condicionada a opinions sobre el canvi de model educatiu (són molts els
weblogs que es posicionen sobre aquest canvi, entrevistes on-line, diaris
digitals...), m’he centrat en el projecte de l’Escola Nova XXI i el projecte
Escola Lliure. Ambdues tendències pedagògiques es solapen en l’anhel de canvi
del sistema educatiu. Per tal que la mostra fos equitativa en el número de
paraules, he escollit dues fonts d’informació per a cada projecte i he unit la
informació en dos documents sense format (un .txt per a cada proposta) per tal
d’adequar-lo als requeriments del programa AntConc. Les pàgines web que he
utilitzat són les següents:
Per analitzar els textos
de l’Escola Nova XXI:
http://www.fbofill.cat/escola-nova-alianca-un-sistema-educatiu-avancat
Per analitzar els textos de l’Escola
Lliure:
http://educaciolliure.org/leducacio-lliure/http://www.aureasocial.org/educacio/
Per a poder obtenir una mica més d'informació sobre el tema educatiu i poder observar el fet des d'una postura crítica (i a falta d'un estudi més profund que permetés contextualitzar els dos models educatius anteriors), he trobat convenient veure com es tracta
el tema educatiu des de diverses postures polítiques i des de la política catalana (des del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya). Les pàgines web de que he
utilitzat per aconseguir la informació sobre educació son:
http://www.pp.es/sites/default/files/documentos/ponencia_educacion_innovacion_y_cultura_vf_-_definitiva.pdf
L’educació segons el Partit Socialista Obrer Español (PSOE):
L'educació segons el Pla de Govern XI Legislatura, del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya:
2. Anàlisi amb AntConc
El primer que he fet es cercar a Internet els stopwords en català i castellà. La llista en català em serveix per analitzar les propostes educatives, ja que he trobat informació en català tant de l’Escola Nova XXI com de les escoles lliures. La llista en espanyol em serveix per analitzar les propostes polítiques, ja que he fet servir els programes electorals dels tres partits polítics més representatius d’Espanya i no he trobat aquesta informació en català. Ambdues llistes de stopwords les he convertit a un document sense format per tal de poder-les adjuntar a l’AntConc.
Un primer filtratge dels textos m’ha aportat un rànquing per freqüències de les paraules dels textos i he elaborat un quadre comparatiu entre ambdues postures pedagògiques, amb les 20 paraules més utilitzades:
ESCOLA
NOVA XXI
Posició Freq. Paraula
1 18 educació
2 13 aprenentatge
3 13 canvi
4 11 escoles
5 8 centres
6 8 educatiu
7 7 escola
8 6 desenvolupament
9 6 sistema
10 5 ciutadans
11 5 competències
12 5 coneixement
13 5 llarg
14 5 model
15 5 món
16 5 través
17 4 educatius
18 4 font
19 4 infants
20 4 marc
|
ESCOLA LLIURE
Posició Freq. Paraula
1 21 educació
2 16 persones
3 15 projectes
4 14 forma
5 10 espais
6 9 col·laboració
7 9 iniciatives
8 9 lliure
9 8 necessitats
10 6 aprenentatge
11 6 creació
12 6 famílies
13 6 sistema
14 6 volem
15 5 dret
16 5 educatiu
17 5 escoles
18 5 grup
19 5 infants
20 5 lliures
|
Taula 1 (Font: propia a partir dels resultats d’AntConc)
PP
Pos . Freq. Paraula
1 43 sistema
2 30 educativo
3 26 alumnos
4 23 formación
5 19 educación
6 19 nuestro
7 17 profesores
8 16 centros
9 16 profesional
10 15 partido
11 14 calidad
12 14 necesario
13 14 popular
14 13 deporte
15 12 igualdad
16 11 ello
17 11 libertad
18 11 todos
19 10 debe
20 10 españa
|
PSOE
Pos. Freq. Paraula
1 27 educación
2 19 sistema
3 17 educativo
4 15 alumnado
5 12 educativa
6 12 todas
7 10 derecho
8 10 formación
9 10 igualdad
10 9 personas
11 8 escolar
12 8 promover
13 8 pública
14 7 aprendizaje
15 7 atención
16 7 educativos
17 7 todo
18 7 todos
19 6 años
20 6 centros
|
PODEMOS
Pos. Freq. Paraula
1 25 educación
2 23 centros
3 14 plan
4 13 alumnado
5 13 formación
6 12 educativa
7 10 alumnos
8 10 escolares
9 10 ley
10 10 participación
11 10 social
12 9 comunidad
13 9 recursos
14 8 calidad
15 8 centro
16 8 enseñanza
17 8 lenguas
18 8 profesorado
19 8 universidades
20 7 personas
|
GENERALITAT DE CATALUNYA
Departament d’Ensenyament
Pos. Freq. Paraula
1 11 alumnes
2 11 model
3 10 formació
4 10 sistema
5 9 educatiu
6 9 escolar
7 7 catalunya
8 7 centres
9 7 millora
10 7 professional
11 6 català
12 6 desplegament
13 5 aprenentatge
14 5 inclusiu
15 5 llei
16 5 necessitats
17 5 suport
18 5 èxit
19 4 docent
20 4 docents
|
Taula 2 (Font: propia a partir dels resultats d’AntConc)
3. Observacions
De l’Escola
Nova XXI destaco:
- La paraula més freqüent és educació. L’anàlisi de concordances d’aquesta paraula no ens aporta massa informació però sí la d’educatiu, ja que les paraules que s’hi relacionen són: canvi, model, sistema i ecosistema.
- L’aprenentatge és la segona paraula utilitzada amb més freqüència.
- A l’escola Nova XXI no apareix com a rellevant la paraula persones, però sí la de ciutadans.
- La paraula canvi és força utilitzada per l’Escola Nova XXI.
- Ús dels termes escola i centre
- L’Escola Nova XXI parla de competències.
- Alguns dels termes que apareixen a l’anàlisi són: desenvolupament, coneixement i món. En posicions menys freqüents trobo: societat, Catalunya, creixement, dret, millor, principis, noves.
De
l’Escola Lliure destacaria:
- Ús de la paraula espais.
- L’Escola lliure parla de projectes.
- Alguns del termes que utilitza l’escola lliure són: col·laboració, famílies, creació, dret, lliure, grup. En posicions menys freqüents trobo: acompanyament, adults, comunitària, creixement, potencialitats, principis, recolzament o entendre.
- Educació és la paraula principal. L’anàlisi de concordances relaciona aquesta paraula amb: creadora, pública, lliure.
- La segona paraula més utilitzada és persones, tot i que dins el seu rànquing també hi apareix aprenentatge.
- Ús de la paraula espais.
- L’Escola lliure parla de projectes.
- Alguns del termes que utilitza l’escola lliure són: col·laboració, famílies, creació, dret, lliure, grup. En posicions menys freqüents trobo: acompanyament, adults, comunitària, creixement, potencialitats, principis, recolzament o entendre.
Els
resultats que destacaria de l’observació de la taula 2 són:
- Les cinc primeres paraules coincideixen en: educació, sistema educatiu i formació, a excepció de la Generalitat de Catalunya que parla de model educatiu. El PP només utilitza el terme sistema educatiu, mentre que Podemos i PSOE utilitzen el terme educació.
- En el cas del PP i el programa de la Generalitat de Catalunya s’utilitza el terme alumnes mentre que en el cas del PSOE i Podemos s’utilitza alumnat.
- La paraula aprenentatge no apareix ni en el programa del PP ni en el de Podemos.
- Algunes de les paraules que utilitza el PP són: professors, qualitat, nostre, esport, igualtat, llibertat, Espanya.
- Algunes de les paraules que utilitza el PSOE són: dret, igualtat, persones, pública.
- Algunes de les paraules que utilitza PODEMOS són: llei, participació, social, comunitat, recursos, qualitat, ensenyament, llengües i persones.
- Algunes de les paraules que utilitza el Departament d’Ensenyament de la Generalitat: Catalunya, millora, català, inclusiu, llei, èxit, docents.
4. Breu interpretació dels resultats
A
partir de les observacions de la primera taula ja es pot observar que el
llenguatge evidencia unes característiques diferents per als dos models
educatius. Una anàlisi més exhaustiva permetria fer un comparatiu més específic
(l’anàlisi dels lemes no l’he pogut fer a causa de problemes d’accessibilitat
des del meu ordinador i per manca d’informació per dur-lo a terme).
La
segona taula també mostra que el concepte educació
es caracteritza diferentment segons cada postura política. Uns parlen
d’educació, altres de sistema educatiu, altres de model educatiu, etc. Una
anàlisi més profunda permetria contextualitzar aquestes diferències dins de cada
ideologia política.
M’ha
sorprès la utilització de la paraula llibertat,
força utilitzada per definir el model d’escolarització lliure però també molt
utilitzada al programa del Partit Popular. Caldria fer una anàlisi de
concordances per contextualitzar les diferències.
Trobo
a faltar paraules relacionades amb la tecnologia. En cap dels textos analitzats
hi apareix, ni tan sols en posicions menys freqüents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada