Springface

Abans d’entrar a fons en un dels temes d’aquesta última pac, és a dir, la que fa referència a la ciberparla a l’espai blocaire i en la seva incidència en la nostra manera de ser i percebre el món, m’aturo a les xarxes socials com a eina també indispensable de comprendre en la configuració de la Xarxa i de nosaltres mateixos.

 

Fa uns dies, després de dinar, vaig coincidir amb un capítol de Els Simpson, el capítol 11 de la temporada 23. En aquest capítol la Linda se sent sola i se li acudeix l’idea de crear una plataforma des d’on donar-se a conèixer perquè, segons ella, no té amics ni amigues. La creació de Sprinface condiciona les formes de relació dels habitants de Springfield i, de forma còmica, ens aproxima a les limitacions, constriccions, condicionants i escenaris irracionals que produeix el fenomen.

 

Aquí algunes imatges que il·lustren aquestes situacions i que, tot i tractar-se de ficció, no ens ressonen tant llunyanes:

Bart escriu tal com pensa. L’oralitat i l’escriptura s’entrellacen en una nova relació menys formal i menys condicionada a les regles de l’escriptura tradicional.

La Lisa observa les conseqüències de la seva creació. 

Els bombers estan més atents a la realitat virtual que a la realitat física.

Encara que aquest capítol es refereix a les xarxes socials i no específicament als blocs, la relació que s’estableix entre ambdues plataformes i la inferència de la tecnologia a les nostres vides s’evidencia en les paraules de M. Martí Orriols a  “Weblogs. Diaris personals digitals” (2017:22), en referència als blocs i la cibercultura: 

«La cibercultura ha provocat canvis en la vida de les persones on, efectivament són possibles noves formes d'interacció en la mesura que el cos s'esvaeix. Aquests canvis promouen la reflexió sobre les fantasies i els somnis sorgits de la cibercultura que, bàsicament, tenen com a fons la possibilitat de fugir, la capacitat de transcendir les limitacions físiques i espaciotemporals. D'una banda, és cert que a la Xarxa hi ha menys barreres pel que fa a espai i temps, però cal vigilar de no caure en una hiperficció d'aquestes possibilitats –que no són ni de bon tros il·limitades–, de no professar una fe cega en la tecnologia, car les constriccions existents (pel que fa a l'habitus, al pes del mercat o a la fractura digital, etc.) hi tenen un paper que no hem de menystenir.»

Per no fer un spoiler complet del capítol, deixo a futurs comentaris la moralina final del capítol...

MARTÍ ORRIOLS, M. (2017): Weblogs. Diaris personals digitals. Mòdul 2 de l’assignatura Escriptures hipertextuals. Barcelona: FUOC

Los Simpson y las redes sociales desde una perspectiva sociològica. Disponible a: http://ssociologos.com/2014/07/10/los-simpson-y-las-redes-sociales-desde-una-perspectiva-sociologica/