Abans d’entrar a fons en un dels temes d’aquesta
última pac, és a dir, la que fa referència a la ciberparla a l’espai blocaire i en la seva incidència en la nostra
manera de ser i percebre el món, m’aturo a les xarxes socials com a eina també
indispensable de comprendre en la configuració de la Xarxa i de nosaltres
mateixos.
Fa uns dies, després de dinar, vaig coincidir amb un
capítol de Els Simpson, el capítol 11 de la temporada 23. En aquest capítol la
Linda se sent sola i se li acudeix l’idea de crear una plataforma des d’on
donar-se a conèixer perquè, segons ella, no té amics ni amigues. La creació de Sprinface condiciona les formes de
relació dels habitants de Springfield i, de forma còmica, ens aproxima a les
limitacions, constriccions, condicionants i escenaris irracionals que produeix
el fenomen.
Aquí algunes imatges que il·lustren aquestes
situacions i que, tot i tractar-se de ficció, no ens ressonen tant llunyanes:
Bart escriu tal com pensa. L’oralitat i l’escriptura
s’entrellacen en una nova relació menys formal i menys condicionada a les
regles de l’escriptura tradicional.
La Lisa observa les conseqüències de la seva
creació.
Els bombers estan més atents a la realitat virtual que a la realitat física.
Encara que aquest capítol es refereix a les xarxes
socials i no específicament als blocs, la relació que s’estableix entre ambdues
plataformes i la inferència de la tecnologia a les nostres vides s’evidencia en
les paraules de M. Martí Orriols a “Weblogs. Diaris personals digitals” (2017:22), en referència als
blocs i la cibercultura:
«La cibercultura ha provocat canvis en la vida de
les persones on, efectivament són possibles noves formes d'interacció en la
mesura que el cos s'esvaeix. Aquests canvis promouen la reflexió sobre les
fantasies i els somnis sorgits de la cibercultura que, bàsicament, tenen com a
fons la possibilitat de fugir, la capacitat de transcendir les limitacions físiques
i espaciotemporals. D'una banda, és cert que a la Xarxa hi ha menys barreres
pel que fa a espai i temps, però cal vigilar de no caure en una hiperficció d'aquestes
possibilitats –que no són ni de bon tros il·limitades–, de no professar una fe
cega en la tecnologia, car les constriccions existents (pel que fa a l'habitus,
al pes del mercat o a la fractura digital, etc.) hi tenen un paper que no hem
de menystenir.»
Per no fer un spoiler complet del capítol, deixo a
futurs comentaris la moralina final del capítol...
MARTÍ ORRIOLS, M. (2017): Weblogs. Diaris personals digitals. Mòdul 2 de l’assignatura
Escriptures hipertextuals. Barcelona: FUOC
Los Simpson y las
redes sociales desde una perspectiva sociològica. Disponible a: http://ssociologos.com/2014/07/10/los-simpson-y-las-redes-sociales-desde-una-perspectiva-sociologica/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada