“El
fenomeno de los blogs sólo acaba de comenzar” escrivien J.M. Flores i G.
Aguado a “Claves de los weblogs y su influencia en la prensa tradicional”. Un article
de la revista Doxa comunicación de l’any 2006.
Passats 11 anys de la seva publicació, he
llegit l’article i recalco algunes idees que m’han vingut al cap:
- Els blocs han sabut aprofitar l’
immediatesa amb la qual es pot transmetre i actualitzar la informació. I sí, ja
es podria considerar com antiquat o romàntic comprar una revista en paper...
llegeixes el bloc, la informació està actualitzada i, si ens centrem en la
informació periodística, no hi ha cap diferència entre llegir el diari o
seguir-ne el bloc. Tens tota la informació a mà i, a més, hi pots dir la teva.
- Al llarg d’aquests anys, els internautes
han anat fent una selecció de blogs. Si bé al principi semblava que tothom
havia de tenir un blog, també és cert que als darrers anys (2 o 3 m’atreviria a
dir) hi ha molts blogs que han tancat portes per aportar una informació
repetitiva, o molt personal, o poc interessant. He trobat forces comentaris a
la xarxa parlant d’inanició, d’avorriment, de falta de feedback a causa de la
intrusió de les xarxes socials...
- El negoci que apunten els autors de l’article
ja està més que consolidat. Aquí algunes dades sobre beneficis anuals dels blocs
més cotitzats a nivell mundial i espanyol.
- I sí, ara ja parlem d’influencers i de followers. L’èxit d’un blog es comptabilitza per les persones que
se’l llegeixen. He trobat un article on parla d’aquest tema:
Hola Marta,
ResponEliminaAra que estem a les acaballes de l'assignatura deixaré de ser una blogger! La meva experiència és positiva, però tot i així, l'abandonaré, com tu dius tancaré portes. Per a mi és una eina per superar aquesta assignatura, no és un blog personal, ni per fer periodisme, ni per tenir audiència, només és per comunicar-me amb els companys d'aula. Ha estat un handicap per endinsar-me en les escriptures hipertextuals i ara em sap greu abandonar-lo.
Els teus posts sempre són molt agradables llegir-los.
Bones Rosa Maria. Doncs jo també faré com tu i, possiblement, deixi el bloc ocupant espai a la xarxa (o l'eliminaré, no ho sé).
EliminaPer mi també ha estat una experiència divertida. El que m'ha sobtat més és que, tot i saber que el que he escrit ho pot llegir tothom, en cap moment he sentit aquesta pressió i he escrit lliurement. En fi.. coses de les noves escriptures..
A mi també m'ha agradat molt seguir-te.