To blog or not to blog

“El fenomeno de los blogs sólo acaba de comenzar” escrivien J.M. Flores i G. Aguado a “Claves de los weblogs y su influencia en la prensa tradicional”. Un article de la revista Doxa comunicación de l’any 2006.

  

Passats 11 anys de la seva publicació, he llegit l’article i recalco algunes idees que m’han vingut al cap:

- Els blocs han sabut aprofitar l’ immediatesa amb la qual es pot transmetre i actualitzar la informació. I sí, ja es podria considerar com antiquat o romàntic comprar una revista en paper... llegeixes el bloc, la informació està actualitzada i, si ens centrem en la informació periodística, no hi ha cap diferència entre llegir el diari o seguir-ne el bloc. Tens tota la informació a mà i, a més, hi pots dir la teva.

 - Al llarg d’aquests anys, els internautes han anat fent una selecció de blogs. Si bé al principi semblava que tothom havia de tenir un blog, també és cert que als darrers anys (2 o 3 m’atreviria a dir) hi ha molts blogs que han tancat portes per aportar una informació repetitiva, o molt personal, o poc interessant. He trobat forces comentaris a la xarxa parlant d’inanició, d’avorriment, de falta de feedback a causa de la intrusió de les xarxes socials...

- El negoci que apunten els autors de l’article ja està més que consolidat. Aquí algunes dades sobre beneficis anuals dels blocs més cotitzats a nivell mundial i espanyol.

http://idiotsingracia.blogspot.com.es/2010/03/los-30-blogs-mas-rentables-del-mundo.html 

- I sí, ara ja parlem d’influencers i de followers. L’èxit d’un blog es comptabilitza per les persones que se’l llegeixen. He trobat un article on parla d’aquest tema: 

http://www.elmundo.es/papel/estetica/2016/01/12/5694d69f22601dcc5a8b4584.html 

Gamebook

Arran del material de la darrera PAC de l’assignatura i com a exemple de com les tecnologies digitals estan modificant els processos de lectura i escriptura, he cercat informació a la xarxa i he topat amb els “gamebooks” o llibrejocs.  

Com ja s’ha anat comentant en aquest bloc i he pogut llegir als blocs dels companys i companyes de l’assignatura, el format hipertextual en literatura ja ha estat explotat i experimentat per diversos autors i autores des de fa anys (tot i que potser no ha tingut molta calada). Un dels objectius d’aquest tipus de format és el d’atorgar al lector una major llibertat d’elecció, de forma que aquest s’implica en el desenvolupament de la lectura segons uns criteris propis. Per tant, el lector pot anar endavant o endarrere segons el criteri propi, pot enfocar la història segons aquest mateix criteri i, davant del conflicte que li pugui causar, pot desviar la història cap a una altra banda. 

Aquest tipus de format hipertextual pot trobar, a curt o llarg termini, però, cert interès. D’una banda, els avenços tecnològics faciliten noves possibilitats i, de l’altra, sembla evident que les TIC també poden crear noves necessitats. 

Fet aquest apunt, us enllaço alguns exemples de gamebooks que he trobat interessants i que mostren com el suport i el mitjà poden condicionar l’aprenentatge o com es pot redescobrir i reinventar el llibre.

Un exemple de gamebook per infants...

Un exemple de gamebook per adults...

 

També enllaço una web on he trobat informació relacionada amb el nostre tema de discussió, amb uns punts de vista força interessants:

http://librosensayo.com/los-dos-senderos-del-libro-gamebook-slowbook/ 

 

Springface

Abans d’entrar a fons en un dels temes d’aquesta última pac, és a dir, la que fa referència a la ciberparla a l’espai blocaire i en la seva incidència en la nostra manera de ser i percebre el món, m’aturo a les xarxes socials com a eina també indispensable de comprendre en la configuració de la Xarxa i de nosaltres mateixos.

 

Fa uns dies, després de dinar, vaig coincidir amb un capítol de Els Simpson, el capítol 11 de la temporada 23. En aquest capítol la Linda se sent sola i se li acudeix l’idea de crear una plataforma des d’on donar-se a conèixer perquè, segons ella, no té amics ni amigues. La creació de Sprinface condiciona les formes de relació dels habitants de Springfield i, de forma còmica, ens aproxima a les limitacions, constriccions, condicionants i escenaris irracionals que produeix el fenomen.

 

Aquí algunes imatges que il·lustren aquestes situacions i que, tot i tractar-se de ficció, no ens ressonen tant llunyanes:

Bart escriu tal com pensa. L’oralitat i l’escriptura s’entrellacen en una nova relació menys formal i menys condicionada a les regles de l’escriptura tradicional.

La Lisa observa les conseqüències de la seva creació. 

Els bombers estan més atents a la realitat virtual que a la realitat física.

Encara que aquest capítol es refereix a les xarxes socials i no específicament als blocs, la relació que s’estableix entre ambdues plataformes i la inferència de la tecnologia a les nostres vides s’evidencia en les paraules de M. Martí Orriols a  “Weblogs. Diaris personals digitals” (2017:22), en referència als blocs i la cibercultura: 

«La cibercultura ha provocat canvis en la vida de les persones on, efectivament són possibles noves formes d'interacció en la mesura que el cos s'esvaeix. Aquests canvis promouen la reflexió sobre les fantasies i els somnis sorgits de la cibercultura que, bàsicament, tenen com a fons la possibilitat de fugir, la capacitat de transcendir les limitacions físiques i espaciotemporals. D'una banda, és cert que a la Xarxa hi ha menys barreres pel que fa a espai i temps, però cal vigilar de no caure en una hiperficció d'aquestes possibilitats –que no són ni de bon tros il·limitades–, de no professar una fe cega en la tecnologia, car les constriccions existents (pel que fa a l'habitus, al pes del mercat o a la fractura digital, etc.) hi tenen un paper que no hem de menystenir.»

Per no fer un spoiler complet del capítol, deixo a futurs comentaris la moralina final del capítol...

MARTÍ ORRIOLS, M. (2017): Weblogs. Diaris personals digitals. Mòdul 2 de l’assignatura Escriptures hipertextuals. Barcelona: FUOC

Los Simpson y las redes sociales desde una perspectiva sociològica. Disponible a: http://ssociologos.com/2014/07/10/los-simpson-y-las-redes-sociales-desde-una-perspectiva-sociologica/