Què entenc per hipertextualitat?

L’hipertext o hiperdocument és una tecnologia de la informació, la qual es presenta en format de document digital i multimèdia i ens proporciona la possibilitat d’analitzar i comprendre un fet, o diversos alhora, des de les múltiples vessants que el configuren.

L’hipertext permet tractar i explicar la informació des de les diverses relacions que es poden establir a partir dels propis textos que el composen. A diferència d’un text tradicional, el qual pot ser analitzat en dues dimensions i de forma lineal, l’hipertext agafa tridimensionalitat i profunditat, enllaçant documents, imatges o sons que enriqueixen l'hipertext. No hi ha principi ni final, no hi ha límits (més que els límits humans per a comprendre i els límits tecnològics coneguts fins ara) i, per tant, el document passa a assemblar-se a una xarxa neuronal on cada node conté un bloc de contingut.

El paral·lelisme al qual evoca l’hipertext és la memòria humana, tant pel que fa al disseny com al funcionament. D’una banda, un hipertext està format per càpsules informatives anomenades nodes, els quals estan units a altres nodes mitjançant enllaços i ancoratges, talment com a circuits neuronals que ens uneixen i ens configuren com un tot. D’altra banda, es creu que la memòria funciona per relacions d’idees -encara que no està provat científicament- i que el cervell automatitza la informació mitjançant els records, les memòries, les emocions... per tal de fer-nos més hàbils i eficients en un món complex. L’hipertext és la mostra fefaent d’aquesta automatització de la informació, desplegant-se com un sistema, tant pel que fa al format com al funcionament.