L’hipertext o hiperdocument és una tecnologia
de la informació, la qual es presenta en format de document digital i multimèdia
i ens proporciona la possibilitat d’analitzar i comprendre un fet, o diversos alhora, des de les múltiples vessants que el configuren.
L’hipertext permet
tractar i explicar la informació des de les diverses relacions que es poden
establir a partir dels propis textos que el composen. A diferència d’un text
tradicional, el qual pot ser analitzat en dues dimensions i de forma lineal,
l’hipertext agafa tridimensionalitat i profunditat, enllaçant documents,
imatges o sons que enriqueixen l'hipertext. No hi ha principi ni final, no hi
ha límits (més que els límits humans per a comprendre i els límits tecnològics
coneguts fins ara) i, per tant, el document passa a assemblar-se a una xarxa
neuronal on cada node conté un bloc de contingut.
El
paral·lelisme al qual evoca l’hipertext és la memòria
humana, tant pel que fa al disseny com al funcionament. D’una banda, un
hipertext està format per càpsules informatives anomenades nodes, els quals
estan units a altres nodes mitjançant enllaços i ancoratges, talment com a
circuits neuronals que ens uneixen i ens configuren com un tot. D’altra banda, es
creu que la memòria funciona per relacions d’idees -encara que no està provat
científicament- i que el cervell automatitza la informació mitjançant els
records, les memòries, les emocions... per tal de fer-nos més hàbils i
eficients en un món complex. L’hipertext és la mostra fefaent d’aquesta
automatització de la informació, desplegant-se com un sistema, tant pel que fa
al format com al funcionament.
