Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nodes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nodes. Mostrar tots els missatges

dilluns, 8 de maig del 2017

Hipertextualitat i aprenentatge

Per a poder copsar l’envergadura de les escriptures hipertextuals, he decidit fer una mena de resum basat en les característiques del document hipertextual. Sé que és un post una mica avorrit però com que també estic cursant l’assignatura “Didàctica de les ciències humanes i socials”, he trobat just dedicar unes línies a la relació entre les escriptures hipertextuals i el model d’ensenyament-aprenentatge en línia. Així, passo de la teoria a la pràctica, mitjançant l’aplicació del que estem aprenent a una pràctica concreta de l’hipertext:
1) La idea que no hi ha cap saber que sigui fixe, inamovible o tancat sobre ell mateix ja que el coneixement en xarxa té com a objectiu treure a la llum informació no evident.

2) La complexitat i l’abstracció com a paradigma, ja que no hi ha només un únic emissor, sinó que el coneixement creix en xarxa, és rebatible i molt més dinàmic (inclou sons i imatges). 

3) Sospitar de la informació rebuda i posar en dubte el saber après, ja que mitjançant els documents hipertextuals es promou el coneixement constructiu. 

4) Preeminència de la reflexió per sobre la presentació de fets; el material ha d’incitar a l’alumne a la reflexió. 

5) El material ha de motivar a l’alumat, ja que sense emoció no hi ha aprenentatge.

6) El material ha de ser útil, és a dir, ha de causar impacte sobre el present de l’alumat i ha de permetre la interconnexió d’informació que permeti dotar de sentit allò que s’està aprenent.

7) Ha d’incloure preguntes que empenyin a l’alumnat cap al treball cognitiu, és a dir, a voler-ne saber més.
8) L’exposició en blocs d’informació permet un aprenentatge autònom i no guiat, basat en la presentació de la informació de forma no-lineal, sinó agrupada en funció de les preguntes a les quals vol respondre el document.  

Comparteixo els enllaços dels hipertextos de J. Campàs que he pogut trobar en línia: 

CAMPÀS, JOAN: Hipertext Las meninas de Velázquez [en línia]. Consultat el 2 d’Abril de 2017. Disponible a: http://www.uoc.edu/humfil/digithum/digithum1/jcampas/menines.html

CAMPÀS, JOAN: Hipertext Les senyoretes d'Avinyó de Picasso [en línia]. Consultat el 2 d’Abril de 2017. Disponible a: http://cv.uoc.es/moduls/XW01_04045_00736/moduls/mod_4/cas_08/index.htm

CAMPÀS, JOAN: Hipertext Marat assassinat  [en línia]. Consultat el 2 d’Abril de 2017. Disponible a: http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/marat/hiper01.html

CAMPÀS, JOAN: Hipertext Partenó [en línia]. Consultat el 2 d’Abril de 2017. Disponible a: http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/partenon/index.html

dilluns, 20 de març del 2017

Què entenc per hipertextualitat?




L’hipertext o hiperdocument és una tecnologia de la informació, la qual es presenta en format de document digital i multimèdia i ens proporciona la possibilitat d’analitzar i comprendre un fet, o diversos alhora, des de les múltiples vessants que el configuren.
L’hipertext permet tractar i explicar la informació des de les diverses relacions que es poden establir a partir dels propis textos que el composen. A diferència d’un text tradicional, el qual pot ser analitzat en dues dimensions i de forma lineal, l’hipertext agafa tridimensionalitat i profunditat, enllaçant documents, imatges o sons que enriqueixen l'hipertext. No hi ha principi ni final, no hi ha límits (més que els límits humans per a comprendre i els límits tecnològics coneguts fins ara) i, per tant, el document passa a assemblar-se a una xarxa neuronal on cada node conté un bloc de contingut.
El paral·lelisme al qual evoca l’hipertext és la memòria humana, tant pel que fa al disseny com al funcionament. D’una banda, un hipertext està format per càpsules informatives anomenades nodes, els quals estan units a altres nodes mitjançant enllaços i ancoratges, talment com a circuits neuronals que ens uneixen i ens configuren com un tot. D’altra banda, es creu que la memòria funciona per relacions d’idees -encara que no està provat científicament- i que el cervell automatitza la informació mitjançant els records, les memòries, les emocions... per tal de fer-nos més hàbils i eficients en un món complex. L’hipertext és la mostra fefaent d’aquesta automatització de la informació, desplegant-se com un sistema, tant pel que fa al format com al funcionament.