Per a poder copsar l’envergadura de les escriptures
hipertextuals, he decidit fer una mena de resum basat en les característiques
del document hipertextual. Sé que és un post una mica avorrit però com que
també estic cursant l’assignatura “Didàctica de les ciències humanes i socials”,
he trobat just dedicar unes línies a la relació entre les escriptures
hipertextuals i el model d’ensenyament-aprenentatge en línia. Així, passo de la
teoria a la pràctica, mitjançant l’aplicació del que estem aprenent a una
pràctica concreta de l’hipertext:
1) La idea que no hi ha cap saber que sigui fixe,
inamovible o tancat sobre ell mateix ja que el coneixement en xarxa té com a
objectiu treure a la llum informació no evident.
2) La complexitat i l’abstracció com a paradigma, ja
que no hi ha només un únic emissor, sinó que el coneixement creix en xarxa, és
rebatible i molt més dinàmic (inclou sons i imatges).
3) Sospitar de la informació rebuda i posar en dubte
el saber après, ja que mitjançant els documents hipertextuals es promou el
coneixement constructiu.
4) Preeminència de la reflexió per sobre la presentació
de fets; el material ha d’incitar a l’alumne a la reflexió.
5) El material ha de motivar a l’alumat, ja que
sense emoció no hi ha aprenentatge.
6) El material ha de ser útil, és a dir, ha de
causar impacte sobre el present de l’alumat i ha de permetre la interconnexió
d’informació que permeti dotar de sentit allò que s’està aprenent.
7) Ha d’incloure preguntes que empenyin a l’alumnat
cap al treball cognitiu, és a dir, a voler-ne saber més.
8) L’exposició en blocs d’informació permet un
aprenentatge autònom i no guiat, basat en la presentació de la informació de
forma no-lineal, sinó agrupada en funció de les preguntes a les quals vol
respondre el document.
Comparteixo els enllaços dels hipertextos de J.
Campàs que he pogut trobar en línia:
CAMPÀS,
JOAN: Hipertext Partenó [en línia]. Consultat el 2 d’Abril de 2017.
Disponible a: http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/partenon/index.html
